Música i danses de les nits hispàniques del Renaixement
Ballem! és un concert on s’escoltaran les OBRES DE MODA que es tocaven a la península ibèrica durant el Renaixement i que eren ballades tant a les Corts com a les festes organitzades pel poble; un programa format per danses nascudes tant a la nostra península com a les colònies espanyoles del Nou món.
Pavana, gallarda, folia, calata, canaris, piva, romanesca, passamezzo… El programa de BALLEM! el formen obres rítmiques, alegres i molt populars!, sobretot si ens atenim a les diferents versions de cada peça que apareixen en tractats i cançoners de l’època. I és que al segle XVI era habitual que les cançons més famoses del moment es recopilessin en uns llibres anomenats cançoners per tocar-les com a playlist infal·lible en una festa cortesana de l’època.
D’aquesta manera, Windu transforma l’escenari en una pista de ball i, com passava al Renaixement, substitueix el DJ actual per músics en directe, amb un ventall de danses lentes i ràpides, de peces per ballar amb els peus a terra i en salts, amb coreografies senzilles i complexes, en grup i per parelles. En resum: Les cançons Top del Hit parade del segle XVI! Amb arranjaments frescos i innovadors fets pel propi grup i que farien les delícies de qualsevol noble de l’alta societat renaixentista que assistís a la nostra festa particular i exclusiva.
I és que a la península ibèrica es ballava… i molt! Mentre els camperols s’embrancaven en balls i cants amb lletres pujades de to, a les corts el ball era l’entreteniment principal de la noblesa i una de les poques ocasions en què es podia tenir contacte físic en públic sense provocar les xafarderies i crítiques dels senyors i senyores de bona posició. Quins temps aquells… encara estem esperant veure els actuals reis fent una mica de ballaruca en públic!
BALLEM! no és un concert a l’ús i prou. Seguint fidel al plantejament d’unir música amb escena, Windu torna a eliminar el faristol de l’escenari per introduir elements coreogràfics que faran que el públic gaudeixi com mai dels diferents balls de l’època.
BALLEM! és un espectacle amb energia, bona música, detalls d’humor i molta complicitat amb el públic; un còctel imbatible que, sens dubte, dibuixarà somriures, aixecarà l’ànim dels assistents i donarà ganes de ballar i gaudir de la vida amb més alegria.
Comença l’espectacle.
Anem a ballar!
Espectacle inclòs al catàleg del Programa.cat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Eva Jornet, Marcel Leal, Iris Mañà i Chris Orton, flautistes de bec
Juan Pérez Bocanegra (1560-1645)
Hanacpachap Cussicuinin (Lima,1631)
(Còdex Trujillo o Còdex Martínez Compañón, ca 1788-1790)
Anònim
Tonada El Congo
(Còdex Trujillo del Perú o Còdex Martínez Compañón, ca 1788-1790)
Juan del Encina (1468-1529)
Todos los bienes del Mundo, no.265
(Cançoner de Palau o Cançoner de Barbieri – Madrid, s. XIV-XV)
Anònim
Propinan le melyor, no.57: Villancico
(Cançoner de la Colombina, Sevilla, s. XV)
Anònim
¡Ay luna que reluces! no.21
Falalalan falalalera no. 27
(Cançoner d’Upsala o Duc de Calabria, recopilat a València, 1556)
Anònim
Bayle del Chimo
Cachua Serranita
(Còdex Trujillo del Perú o Còdex Martínez Compañón, ca 1788-1790)
Luis Milán (1500-1561)
Pavana 6
(Llibre de música de vihuela de mà intitulat El Maestro, València, 1536)
Andrea Falconieri (1585/86-1656)
Passacalle, no.15
(Il primo libro di Canzone, Sinfonie, Fantasie, [etc], Nàpols 1650)
Santiago de Murcia (1673-1739)
Jotta
Folias Gallegas
(Còdex Saldívar no.4, Guanajuato – Mèxic, ca 1732)
Gaspar Sanz (1640-1710)
Canarios
(Instrucción de música sobre la guitarra española, Saragossa,1674)
Diego Ortiz (ca 1510-1570)
Romanesca i Passamezzo
Recercada Segunda sobre el “Passamezzo Segundo”
(Tratado de glosas, Roma 1553)
Anònim (s. XVII)
Jácara “No hay que decirle primor”
(Libro de Tonos Humanos, Madrid ca. 1655-1656)
Lucas Ruiz de Ribayaz (ca 1626-1677)
Marionas, gaytas y zarambeques
Tarantela
(Luz y Norte Musical […], Madrid 1677)
Gaspar Fernández (ca. 1563/1571-1629)
Ese rigo de repente
(Arxiu Històric de la Arquidiócesis d Antequera-Oaxaca,
Cançoner Musical de Gaspar Fernández)
Antoni Martí i Coll (1650-1734)
La danza de las hachas
(Flores de música y huerto ameno de varias
flores de mussica, Madrid s. XVIII)
Juan Arañés (+1649)
Chacona “A la vida bona”
(Libro Segundo de tonos y villancicos, Roma 1624)
El segle XVI va ser testimoni de la publicació de moltíssima música de dansa, encara que moltes vegades la música publicada consistia en arranjaments estilitzats per a llaüt i tecla molt diferents del que feien els instruments que tocaven aquesta mateixa música als salons de ball. I és que molta música del segle XVI no va ser escrita per a un instrument en concret, sinó que es deixava la porta oberta a què fos tocada pel ventall d’instruments que es tingués a mà a cada ocasió.
Windu presenta a BALLEM! uns arranjaments per a flautes de bec i percussió; un format que apareix a diversos tractats i que era perfecte per a les sales de ball i festes de l’època.
A més, per tal d’oferir un so amb el màxim rigor històric, les peces s’interpretaran amb un Consort Virdung construït per Adrian Brown segons el tractat de Sebastian Virdung (Música getuscht und angezogen) de 1511, i amb un Consort de flautes Ganassi construïdes per Monika Musch segons el tractat de Sylvestro Ganassi (Opera Intitulata Fontegara) de 1535.
Els dos consorts estaran acompanyats per instruments de percussió històrica; una sonoritat atractiva i amb molta energia que permetrà al públic actual gaudir del ball igual com ho feia la gent del Renaixement.