El nou espectacle músic teatral de Windu
WINDUVISIÓ és un espectacle de gran format pensat per auditoris i teatres, i que compta amb l’equip artístic i tècnic més ambiciós i extens que hem tingut mai. A més, en aquest espectacle aconseguim una fusió total entre música i escena; un plantejament que ens ha obligat a canviar els hàbits de treball i a sortir de la nostra zona de confort per tal d’assolir els objectius que ens vam marcar com a grup el dia que vam reunir-nos per primera vegada.
Als Windu ens agrada la música i l’escena, i això fa que aquest cop haguem volgut fugir més que mai del concepte de concert a l’ús típic de la música clàssica. Per aquest motiu, WINDUVISIÓ és un show on aspectes com la dramatúrgia, la il·luminació, les coreografies, el vestuari o l’escenografia tenen un paper molt important, enèrgic i rellevant. Tot per tal que la gent se sorprengui i torni a casa amb la sensació d’haver vist i disfrutat un espectacle únic, atractiu i molt original.
WINDUVISIÓ és l’espectacle més ambiciós i participatiu amb el públic que hem fet mai. És una re-invenció del concepte de concert que ens acosta més al camp de l’escena i que farà gaudir a petits i grans, amb un plantejament innovador que sorprendrà i captivarà al públic des de el primer moment i fins al final de la funció.
A més, musicalment el grup fa un pas més enllà, amb un conjunt de peces i arranjaments creats expressament per a l’espectacle i que barregen obres de música antiga amb noves composicions i sorpreses; un plantejament musical divertit i 100% Windu que en alguns casos ve acompanyat per bases electròniques atractives per tal de sorprendre i fer vibrar al públic en tot moment.
WINDUVISIÓ és un show vibrant, enèrgic, divertit, amb arranjaments originals de bona música, detalls d’humor i molta complicitat amb el públic; un còctel imbatible que, sens dubte, dibuixarà somriures, aixecarà l’ànim dels assistents i donarà ganes de gaudir de la música i de la vida amb més alegria.
WINDUVISIÓ ja és aquí.
Que comenci l’espectacle!
Windu és un quartet internacional de flautes de bec que fa espectacles de creació on combinen el seu repertori de música clàssica i contemporània amb humor i traces de comèdia absurda, oferint concerts teatralitzats per a tots els públics.
Winduvisió, és l’infame títol d’un documental inacabat sobre les flautes de bec que pretenia acostar la música antiga a nous públics. Algunes de les figures internacionals que hi participaven, el director del film i la resta de l’equip, abandonen el rodatge al darrer moment, i els quatre Windu, lluny de rendir-se, decideixen acabar-lo durant l’actuació d’avui amb l’ajuda del públic.
Tots tenen idees molt diferents de com hauria de ser aquesta pel·lícula: lúdica? artística? històrica? didàctica? Pot un documental de l’Associació Nacional de la Flauta de bec produïr el mateix efecte somnífer que un documental de National Geographic sobre pingüins?
A cavall entre el concert, el documental històric i l’espectacle teatral, Winduvisió ofereix una mirada didàctica i divertida del que vindria a ser l’auge i caiguda d’una banda pop, però transportat al món de la música clàssica.
Els inicis dels membres de Windu, èxits i fracasos, lluites d’ego i alguna història d’amor dins del grup, i la indústria mafiosa i multimilionària de les flautes de bec per a escoles de primària són els ingredients d’un documental volgudament mal informat, que remourà la història de la música antiga i els orígens d’aquest instrument.
Martí Torras Mayneris
(Director escènic i dramaturg de Winduvisió)
Espectacle inclòs al catàleg del Programa.cat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Eva Jornet, Tamar Lalo, Marcel Leal i Chris Orton, flautistes de bec
J. S. Bach (1685-1750)
Concert de Brandenburg núm. 4. BWV 1049*
(1r moviment)
F. Schubert (1797-1828)
Erlkönig*
Anònim (S. XIV)
Polorum Regina
(Llibre vermell de Montserrat)
Ned McGowan (1970)
Workshop
Jordi Flaquer i Forest (1983)
Twinkle, tinkle, big star!
Marc-Antoine Charpentier (1634-1704)
Prelude uit “Te Deum”
Jacob Van Eyck (1589-1657)
Boffons
(Der Fluyten Lust-Hof))
Henry Purcell (1659-1695)
Hush, no more
(The Fairy Queen)
*Arranjament de Jordi Flaquer i Forest
Jan Van Landeghem (1954)
A Turkish Bumble Bee
(about themes from W. A. Mozart and N. Rimski-Korsakow)
J.S. Bach (1685-1750)
Concert de Brandenburg núm. 4. BWV 1049*
(2n moviment)
John Cage (1912-1992)
4:33
Dick Koomans (1957)
The Jogger
Jordi Flaquer i Forest (1983)
Windy
W. A. Mozart (1756-1791)
Lacrymosa*
(Requiem)
Petrer Shott arr. Paul Leenhouts (1957)
Aan de Amsterdamse Grachten
J. S. Bach (1685-1750)
Concert de Brandenburg núm. 4. BWV 1049*
(3er moviment)
MARTÍ TORRAS MAYNERIS
Direcció escènica i dramatúrgia
Director d’escena, dramaturg i dibuixant, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1999) i Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del teatre (2009).
Al llarg de la seva carrera ha escrit i dirigit més de seixanta espectacles: teatre de text i sense paraules, de creació o textos clàssics i contemporanis, nacionals i internacionals, musicals, cabarets, espectacles de circ, dansa, escena híbrida i teatre familiar. Ha estrenat els millors Teatres i Festivals del nostre país, i alguns dels seus espectacles s’han pogut veure a països de tot Europa i altres a tot el món com Mèxic, Colòmbia, Egipte, Marroc, Xina o Corea del Sud.
Fundador i creador de la companyia de clown Rhum & cia, amb què va guanyar Premi Zirkolika 2014 amb Rhum i el Gran Premi BBVA de Circ 2016 amb l’espectacle Rhümia. També va fundar la cia Clownx teatre, guanyadora de dos Premis Xarxa i ha treballat amb moltes altres productores catalanes i companyies com Les Antonietes, The Feliuettes o Divinas, amb les quals va guanyar el Premi BBVA Unnim 2012 amb Enchante.
Ha dirigit textos d’autors internacionals com Ciara de David Harrower, Desdèmona de Paula Vogel, Avinguda nacional de Jaroslav Rudis o El coronel ocell d’Hristo Boytchev i d’aquí com L’esvoranc de Josep Maria Miró, Paradís de Marilia Samper, L’ànima del bus amb Marc Artigau, Un dia qualsevol d’Oriol Tarrason, La taverna dels bufons amb Denise Duncan o El Tràmit de Fernando Trias de Bes.
Des del 2009 compagina les arts escèniques amb la direcció artística i la posada en escena de formacions musicals com Love of Lesbian, Els Catarres, La Pegatina, Blaumut, Xavi Sarrià, La Fúmiga, El Diluvi o La Ludwig Band, la Banda Municipal de Barcelona o l’Orquestra de Música d’Arrel de Catalunya (OMAC), amb la que guanya el Premi Alícia al millor directe 2022 amb l’espectacle Trencadís.
Els seus coneixements artístics no es limiten al món de les arts escèniques i la música i s’estenen a altres disciplines com la poesia, les arts visuals i les arts plàstiques, fusionant-les a l’escena en moltes gales i esdeveniments com La Nit de Santa Llúcia 2021.
A part del seu vessant més creatiu, també treballa de docent, dirigint tallers i impartint classes d’interpretació i direcció i dramatúrgia a escoles com l’Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del teatre de la Diputació de Barcelona, i el Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia. També fa tallers i seminaris al Centre Superior de Música Taller de Músics i a l’Escola Superior de Cinema de Catalunya. Alhora imparteix tallers d’interpretació, dramatúrgia i direcció posant el focus en els processos creatius i en les noves dramatúrgies.
MARIO REBUGENT
Dramatúrgia
Graduat en Direcció i Dramatúrgia a EÒLIA- EAS (2023). S’inicia en l’àmbit de la producció teatral de la mà de la companyia gironina LOG OUT Teatre de la qual n’és soci fundador. Amb ella ha estrenat 3 espectacles: autoria i direcció de “l’Home gras” (2017), producció de “Valerie” (2018) de Guillem Lloret i Apnea (2019) dirigida per Ferran Joanmiquel en la qual adopta els rols d’autor e intèrpret.
A més, ha treballat en diverses produccions teatrals, adoptant el rol d’ajudant de direcció: “Butterflies”, dir. Josep Galindo (2021). “Monumental”, dir. Martí Torras Mayneris (2022), “Porno hablar de mi” dir. Natalia Jimenez (2022) “Terra Baixa” dir. Carme Portaceli (2023), “Déjà Vu” dir. Martí Torras Mayneris (2023) i de “No m’oblideu mai” dir. Llatzer Garcia (2018).
L’any 2017 treballa amb el cineasta gironí Pere Vila en la direcció i el guió del film “El Vent és això” (Temporada Alta, Girona, Black nights Film Festival de Tallin i Festival D’A de Barcelona).
JORDI FLAQUER
Composicions i arranjaments musicals
Jordi Flaquer (Calella, 1983) treballa com a compositor, pianista, editor i professor. Ha escrit diverses peces simfònic-corals (Berceuse, Elisenda de Moncada…) piano (Soliloqui, Gevurah, Suite de paper…), veu i piano (El combat del somni, Esperanceta Trinquis, I no sé per què.. .), cor i conjunts de càmera.
També ha realitzat diverses instrumentacions d’obres per a públic infantil: La Boite a Jeux-jeux (C. Debussy), Ma mère l’oie (M. Ravel), La suite del Trencanous (P. Tchaikovski), Quadres d’una exposició (M Mussorgski), així com diverses obres de Mahler, Smetana, Janacek i Dvorak per al Festival Musika-Músika de Bilbao (2017).
Ha rebut diferents premis: Premi de la Tercera Edició d’El Cor Canta (2022) per a cor, soprano i banda simfònica; 3r premi del Concurs de música vocal Amics del Liceu (2009) per a veu i piano, i diversos guardons al Premi Ciutat de Reus de composició coral infantil (2009, 2019, 2021). També ha rebut una menció d’honor al 33è Premi Internacional de composició Frederic Mompou (2012).
Ha estudiat a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) sota el mestratge d’Albert Guinovart. A més, ha rebut els consells de Jordi Cervelló i Xavier Boliart (contrapunt, fuga i instrumentació).
Com a intèrpret va estudiar el cicle superior de piano amb Pierre Réach a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el va acabar amb la supervisió de Maria Jesús Crespo. Va treballar també amb Carme Poch al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va rebre masterclasses amb Josep Maria Colom i Antoni Besses. Des del 2004 va formar part del Trio Hyagnis, amb Helena Muñoz (violí) i Andrea Peirón (violoncel).
Ha treballat també el repertori de lied amb Alan Branch, Francesc Garrigosa i Mireia Pintó, i el de música de cambra amb Charles Tunnell, tutor del projecte de fi de carrera que va fent en grup sobre el Trio op. 50 “a la memòria d’una artista” de P.I. Txaikovski. El 2011 rep el premi d’interpretació Pedro Vallribera per a pianistes acompanyants i de repertori. Juntament amb el trio, el Premi Mas i Mas dins el VII Concurs Internacional de Música de les Corts (2011) i el 2n premi del XV Concurs d’interpretació Arjau (2010). També han estat finalistes del concurs Paper de Música de Capellades 2012.
Forma part d’altres formacions de cambra com el Trio Taber, el Trio Gaudeamus, el Trio la Modesta i la Camerata Rimbombarti. També ha treballat en diversos repertoris de veu i piano i com a acompanyant de cor. Complementa la seva vocació interpretativa i compositiva treballant com a corrector i editor de partitures a la centenària Editorial de Música Boileau i com a professor d’assignatures teòriques al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
ORIOL IBÁÑEZ
Disseny de so i llum / Escenografia
Es va formar com a tècnic de les arts de l’espectacle (especialitat de Luminotècnia) a l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE) de l’Institut del Teatre. També va fer el cicle formatiu de grau superior en Realització d’audiovisuals i espectacles a l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV).
Treballa amb l’artista i creador de performances Marcel·lí Antúnez (fundador de la Fura dels Baus) en un inici com a tècnic d’il·luminació i actualment porta la direcció tècnica de l’estudi. Ha realitzat la direcció tècnica i els dissenys de llum dels darrers espectacles de l’artista (Protomembrana, Hipermembrana, Cotrone, Mitòtica i Pseudo), amb els quals ha fet gira per tot el món. Ha fet la direcció tècnica de varies instal·lacions interactives i exposicions de l’artista.
És membre i fundador de la companyia Guillem Albà, on ha dut a terme el disseny d’il·luminació i direcció tècnica dels espectacles Sketchofrenia, dirigit per Jango Edwards; Flirt, dirigit per Jordi Purtí (premi del públic de la Fira de Tàrrega 2010 i nominat a l’espectacle revelació dels premis Max 2011) i Trau dirigit pel mateix Guillem Albà i Pluja junt amb la pianista Clara Peya. De l’espectacle Calma! s’encarrega de la direcció tècnica i n’és el tècnic de gira. Amb el Clown Guillem Albà ha realitzat altres treballs com cabarets, presentacions, gales i espectacles varis.
En el seu ampli catàleg de treballs cal destacar els produïts pel CAET (Centre d’arts escèniques de Terrassa); Musicolepsia, de la companyia de dansa Lanònima Imperial coproduït i estrenat al TNC (Teatre Nacional de Catalunya); Lo Riu, espectacle produït pel Taller de Músics; Companyia de dansa Roberto Olivan (premi nacional de dansa) del qual n’ha fet el disseny d’il·luminació del darrer espectacle; col·laboració activa des de la creació amb les produccions de l’escola d’arts escèniques Tracart, de Vilanova i la Geltrú; Pau Guillamet, Guillamino; direcció tècnica de les coproduccions Orsini i Mal de Coraçon de la Companyia Solitària que ha realitzat la companyia al TNC; disseny de llums amb l’espectacle Under Construction i Wind del quartet de flautes Windu i en diferents teatres i sales de Catalunya.
Ha format part de l’equip tècnic del Teatre Principal i de l’Auditori Eduard Toldrà, de Vilanova i la Geltrú, espais dels quals n’ha estat el director tècnic en vàries ocasions substituint la baixa del seu director tècnic habitual. Ha estat el director tècnic del Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) en les edicions des del 2010 al 2016, i del Festival Teatre de Terror 2010 (TDT). Actualment i des de l’any 2017 és membre de l’equip de la direcció tècnica del festival TNT (Terrassa Noves Tendències) que es desenvolupa a la ciutat de Terrassa a inicis d’octubre.
L’any 2014 entra a encarregar-se de la direcció tècnica de la companyia del ballarí i coreògraf Roberto Olivan (ROPA, Roberto Olivan Performing Arts), és membre de l’equip de direcció del Festival Deltebre Dansa fins a l’actualitat, festival internacional de gran ressò de dos setmanes de durada. Va fer la direcció tècnica i disseny d’il·luminació de l’espectacle de dansa contemporània Cuculand Souvenir. Realitzà la direcció tècnica del darrer espectacle que ha estrenat el ballarí Gold, estrenat al Mercat de les Flors. A finals de l’any 2022 s’incorpora com a tècnic de gira de l’espectacle Cometa de la companyia de dansa contemporània de la Roser Lòpez Espinosa.
Forma part de l’equip docent de l’Escola de Tècnics de les Arts Escèniques (ESTAE) de l’Institut del Teatre de Barcelona, fent-hi col·laboracions puntuals en tallers i assignatures del projecte curricular.
ÁLEX MARTÍN
Bases electròniques
Álex Martín porta més de 30 anys de relació professional amb la música electrònica, amb més de 100 treballs en vinil i compact disc editats. Ha estat professor de l’escola Microfusa i del SAE Institute de Barcelona, entre molts centres de formació musical i professional de tota Espanya.
Com a intèrpret, Álex Martín va ser el primer artista local en actuar en el Festival Sónar, on es va donar a conèixer. Álex ha estat el representant a Espanya de marques com Korg o Native Instruments, sent el provador oficial d’aquestes marques i un referent en la informàtica musical. La seva visió va més enllà del simple DJ. Els seus àlbums de jazz electrònic han rebut excel·lents crítiques, com per exemple el seu tercer àlbum Álex Martin Ensemble que va rebre la màxima qualificació d’El País de las Tentaciones, fet que el va portar a presentar-lo a la Nova Jazz Cava de Terrassa o a la primera edició del Doctor Music Festival.
És també remarcable el seu treball en el món de la publicitat i en el món del teatre, com en Faust de La Fura dels Baus o amb l’espectacle Wind del grup Windu, així com la difusió del seu treball a les xarxes socials.
FÀTIMA CAMPOS
Disseny de vestuari i Coreografies
Álex Martín porta més de 30 anys de relació professional amb la música electrònica, amb més de 100 treballs en vinil i compact disc editats. Ha estat professor de l’escola Microfusa i del SAE Institute de Barcelona, entre molts centres de formació musical i professional de tota Espanya.
Com a intèrpret, Álex Martín va ser el primer artista local en actuar en el Festival Sónar, on es va donar a conèixer. Álex ha estat el representant a Espanya de marques com Korg o Native Instruments, sent el provador oficial d’aquestes marques i un referent en la informàtica musical. La seva visió va més enllà del simple DJ. Els seus àlbums de jazz electrònic han rebut excel·lents crítiques, com per exemple el seu tercer àlbum Álex Martin Ensemble que va rebre la màxima qualificació d’El País de las Tentaciones, fet que el va portar a presentar-lo a la Nova Jazz Cava de Terrassa o a la primera edició del Doctor Music Festival.
És també remarcable el seu treball en el món de la publicitat i en el món del teatre, com en Faust de La Fura dels Baus o amb l’espectacle Wind del grup Windu, així com la difusió del seu treball a les xarxes socials.
MARTÍ MIRA
Audiovisuals de l’espectacle
La seva passió per imatge i la música va desencadenar a trobar-se amb el món audiovisual. Va formar-se a l’Escola de cinema Bande à Part a Barcelona i després va començar la seva carrera audiovisual realitzant projectes com videoclips musicals, vídeo publicitat, creació de continguts per a xarxes socials, vídeo dansa i videomappings.
En aquest últim cas, Martí ha treballat amb la mà de Toni Mira, realitzant més de 30 espectacles projectats en edificacions per a diferents festivals i esdeveniments culturals. Cal destacar alguns com el “200 aniversari de les Festes de Gràcia” (2017), ̈Arte y mito. Los dioses del Prado”, una exposició inèdita organitzada per al Museo Nacional del Prado i la Obra Social ”la Caixa” (2018), “Loop” presentat a Strasbourg, per al Festival de Teatre FARSE 18, ̈Mies ̈ per a la celebració dels 30 aniversari de la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe (2018) o ̈Fes memòria, plaça Gran ̈, Exposició al Museu de Mataró Can Marfà. (2021).
Per altre banda, ha realitzat més de 15 videoclips musicals i s’ha fet un lloc dins de les xarxes socials amb la creació d’un projecte creatiu on combina el vídeo amb els videojocs de manera artística.